Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:
- el nen veu, sent i nota la seva mare tota l'estona, no es neguiteja si ella fa encàrrecs
- la mare està segura que el nen no té fred
- puja sense dificultat les 12 escales de l'entrada del mercat municipal
- pot tocar el seu fill i fer-li petons les vegades que vulgui (el té a mà)
- li diu cosetes a cau d'orella
- entra al forn i supera cadires, taules i gent sense dificultat i s'asseu a una taula de difícil accés
- li dóna el pit quan el nen sembla que ho vulgui
- el nen no plora en cap moment
- la mare somriu molts cops
- es fan molts petons perquè estan molt aprop un de l'altre
Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.
Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr, quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.
VISCA ELS MIMOS I ELS PETONS!!!!
Anna, em sembla, que sí que cal fer aquesta relació de conseqüències positives. Encara n´hi han moltes males influències a l´entorn d´uns pares (sogres, mites,...). Frases com: "no l´agafis a coll que s´acostumarà", "agafa´l, agafa´l que et pendrà el número", i tantes i tantes.
ResponEliminaBon dia i bon any!
ResponEliminaEls mites i els mals comentaris no només s'extenen al fet de dur els nens a coll. El tema del dormir amb els teus fulls també omple la boca als incults!!
La setmana passada va venir gent a sopar a casa i quan vaig decidir que ja era hora que la meva filla anés a dormir li vaig dir: apa, a dormir!
Ella va agafar el seu ós i va anar directa al nostre llit.
La cara atònita dels convidats va ser per filmar, i evidentment el comentari per gravar-lo: Encara dorm amb tu???? però això és dolent!!! Així no podrà dormir mai sense tu!!!!
Pobres! em van fer pena! me'ls vaig mirar llastimosament preguntant-los: dolent? per qui? per què? caurem malaltes?...i vaig posar la Clara a dormir.
Vaig pensar que tant de bó durant molts, moltíssims anys la meva filla dormi amb mi, tot i que evidentment arribarà el dia que dirà: ara dormo sola! i que tant de bo tots els nens i nenes que ploren a l'hora d'anar a dormir poguèssin dormir amb les seves mares o els seus pares. Estic convençuda que no plorarien tant o senzillament no plorarien
Un petó
Com a classe a la rotllana els nens havien tingut una conversa sobre com dormien, amb això de les colonies..fa ja any i mig que la nostra filla ens va dir que volia la seva habitació...ens vam quedar molt sorpresos, perquè sempre hem estat molt feliços tots tres junts, la Mònica mai ha tingut bressol. Però pensant que potser ella ho preferia així, vam comprar un llit petit per ella i una tauleta de nit.....tot molt rosa com ella demanava...vam acondicionar l´habitació del costat una mica una tarda i muntat el llit i la tauleta i a la mitja hora la sentim movent la tauleta cap a la nostra cambra i posant-la al costat de la nostra ( és d´aquestes de plàstic de la botiga que tots coneixem) i demanant ajuda per fer el mateix amb el llit, jajaja, així que la Mònica ara té dues habitacions.....una amb joguines i la nostra per dormir i llegir contes, amb dues tauletes de nit i dos llits.
ResponEliminaAmb això de portar gent gran a casa a mi també hem passa que sovint la Mònica vol ensenyar-los les engantxines de la Kitty del seu llit, tota contenta, i per a mi és un moment molt semblant al que comenta l´Elisenda....hi han opinions, pors dels grans, gent que ha de dir la seva i ara, amb l´edat i la confiança de l´experiència és molt divertit per a nosaltres.
Això, això, no perdem el sentit de l'humor, i sobretot no perdem la por a la nostra criança.. quin mal fem? esimar-los massa? més endavant la vida ja serà prou dura amb ells, de moment .... que s'afartin de rebre petons!
ResponEliminaSmuac x tots!!
Jo sempre he portat els meus 2 fills amb portabebes, el cotxet el tenim a casa agafant pols :)
ResponEliminaUn dia anava amb la petita a l'esquena i el gran a coll perquè s'havia cansat de caminar... ens vam trobar una senyora d'una edat força avançada que venia en direcció contraria, se'ns mira i em diu:
- nena, hauries d'anar a l'ajuntament a queixar-te, que a tots els immigrants els donen cotxets gratis i mira't a tu amb 2 i els has d'anar carregant... quina vergonya, pels d'aquí res!!!!
Em va agafar tant per sorpresa que no vaig poder evitar posar-me a riure....com que de comentaris semblants me'n fan sovint, li vaig contestar el de sempre:
- n'hi ha que van al gimnàs i d'altres que porten els nens a coll, així em mantinc en forma.
Hauríeu d'haver vist la cara de la senyora... no sabia què dir...va murmurar alguna cosa i va seguir el seu camí.
Abans quan em feien comentaris sobre agafar massa als nens, portar-los a coll, dormir amb ells, em sentia atacada i volia explicar-los els meus motius... sovint a gent que no coneixia de res i que es creien amb dret a opinar sobre les meves accions i la meva manera de criar als meus fills.
Amb el temps he arribat a la conclusió de que és millor agafar-s'ho amb humor i a la gent que em pregunta coses sobre la meva intimitat o opina sobre coses en les que no hi té cap dret, els dono respostes que els descoloquin, sempre que puc (a vegades m'agafen d'imprevist i no em ve cap resposta al cap).
Com tu dius Anna, no fem cap mal, així que ens deixin tranquiles, fent les coses a la nostra manera, amb molt d'amor i mimos!!