Calendari de LleTeta

LleTeta, grup de suport a la lactància. Tots els dimecres del calendari escolar de 2/4 de 6 a 7 de la tarda al Blauet de Sant Celoni.

Felicitat

Una mare va pel carrer amb un nen penjat davant del seu cos amb un fulard. Mentres fa encàrrecs, va parlant amb ell i li va tocant els peuets, el nen se la mira, la mare somriu. Arriben a l'escalinata (12 graons sense rampa) del mercat municipal de Sant Celoni, la mare puja els graons sense dificultat. Mentres compra una mica de peix el nen s'adorm amb les galtones tocant la pell de la mare, aquesta escalforeta el reconforta i a la mare li agrada. Surt del mercat i una ventada li arriba d'una revolada, la mare es corda la jaqueta per sobre del nen no fos cas que es despertés, tots dos calentets a dins la mateixa jaqueta.. quin gran invent! Es mira el rellotge, si, és l'hora que ha quedat amb la seva millor amiga, tenen 20 minuts per fer un cafè abans que hagi de tornar a la feina, han quedat a l'Anfruns de la plaça. Mentres baixa pel carrer major la mare li fa un petonet al cap del nen i li frega l'esquena petita, està ben adormit. Entra al forn, és ple, només queda una tauleta a la cantonada i els altres clients s'han d'aixecar perquè pugui passar. Es descorda la jaqueta i el nen fa un badall obre un ull, veu la seva mare i somriu, ella també i li fa un petó. Arriba l'amiga i comencen a xerrar, el nen juga amb els tovallons de paper, mentres elles no perden el fil de la seva conversa. Els serveixen un cafetó. El nen sembla que també vol prendre alguna cosa. La mare se'l posa al pit, ell content i elles continuen xerrant. Buf! ja han passat els 20 minuts de rigor, l'amiga ha de tornar a la feina. Adéu, ens veiem divendres! Mare i fill es queden una mica més perquè la criatura encara no ha acabat la seva consumició. Ella demana el diari als nois de la taula del costat i aprofita per fer-hi un cop d'ull. Quan el nen acaba de mamar la mare continua llegint una estona més. Després s'aixeca es penja el nen, es posa la jaqueta i fa la cursa d'obstacles fins arribar a la porta. 'Nem cap a casa, ja ho hem fet tot. Li torna a fer un petó i marxen caminant carrer avall tot tocant-li els peuets.
(els avantatges del fulard)

BON NADAL!

6 comentaris:

  1. Torno a casa, miro els mails i obro el teu blog, tinc sort! una entrada ben maca, de les teves. Em porta molt bons records de la nostra motxilla, la meva filla i jo passejant. Vam poder gaudir així fins que va fer l´any gràcies al reforç lumbar.

    Per a mi, després de la teta i dormir tots junts, el millor invent per gaudir-ne amb la meva filla.

    Abraçada gran i Molt Bon Nadal.

    ResponElimina
  2. Igual que l'Ale, entrar al teu blog cada dia és una de les meves obligacions (si totes fossin com aquesta!!!)
    Sempre hi ha paraules reconfortants i boniques!

    Jo també he recordat quan duia a la Clara tot el dia a la bandolera i va ser una sort descobrir-la perquè sempre la duia a coll.

    Gràcies Anna!
    Bon Nadal a tothom!

    ResponElimina
  3. Molt bé explicat! Es nota que està escrit desde el coneixement d'haver utilitzat el fulard...

    Bones festes a tothom!

    ResponElimina
  4. Jo utilitzo la motxilla i penso que és un dels millors invents del món!!! La de vegades que he pensat: Sort de la motxilla!!!! I llei de Murphy, el dia que te l'oblides és quan més la necessites!!

    ResponElimina
  5. Per mi el fular és lo millor que hi ha per portar a un nadó, es tant còmode en tots els sentits....

    ResponElimina